Artesa de Lleida, és un municipi especialment ric en jaciments arqueològics, d'èpoques força dispars, que van des del paleolític inferior fins a la dominació romana. D'aquest darrer període s'han documentat un bon nombre de vil.les al llarg de la vall de la Femosa, per on passava la via romana de Lleida a Tarragona. CLOT DE BALLESTER. És un taller de silex que hom data al paléolític inferior; és el més antic, i és situat a la partida del Pla, al costat dret i al peu de la carretera aparèixer l'any 1979 i d'aleshores ençà s'han recuperat una cinquantena de peces. BALUART. Al Sud del nucli urbà d'Artesa. BARRANC. Al Sud del nucli urbà d'Artesa. LES CADOLLES. És un jaciment romà situat 3 km. al S del cap municipal. Es tracta de les restes d'una vil.la romana que permeten observar afloraments de parets i restes de paviment. S'hi ha trobat abundants restes de ceràmica comunca, sigil.latahispànica, algun peu d'àmfora i restes d'arrebossat de paret amb estuc. CASTELLÓ. Gairebé al límit amb el terme de Lleida, al Nord d'Artesa, és un jaciment iberoromà, on s'han trobat importants restes de ceràmica. LES FONTS I. El qual abraça un espai de temps que va del paleolític mitjà fins a l'edat del bronze (al costat dret de la Femosa i al peu de la Carrerada). GRAVERA DE L'EUGENI. Situat a la partida de la Bassa Bona, uns 500m. a l'W del nucli urbà. LA PLANETA. A uns 500 m d'Artesa i damunt de l'autopista, correspon a l'edat del bronze; un sondeig dut a terme el 1978 va donar com a resultat la localització d'un fons de cabana i d'interessants materials ceràmics. ROQUES DEL MONJO ROQUES DELS COLOMERS. Al Sud del nucli urbà d'Artesa. SANT ESPERIT EL SECANET. Al costat dret de la Femosa, uns 2 km en direcció Nordoest d'Artesa, tambè són tallers de sílex, però corresponen al paleolític mitjà. TOSSAL DE L'EMBROSI. Sobre una de les terrasses més altes de la vall de la Femosa. VINYAR NOU. EL DESPOBLAT DE VINATESA. És situat al sector NW del terme, prop de la Femosa, i segons sembla es tracta d'un lloc d'origen sarraí que fou atorgat al capítol de la seu de Lleida, que tenia els drets d'herbatge i que mantingué la propietat fins els nostres dies ( el comptat de Vinatesa fou donat el 1912 a Miquel Agelet i Besa, polític lleidatà).
